La cambra

La cambra estava quasi buida, només un moble arrimat a la paret, quatre cadires, una taula redona i un silló de braços. El moble tenia dos portetes sempre tancades. La dona va entrar, com sempre feia, va endreçar les coses, com sempre. Quan va eixir va tancar la finestra i la porta. Havia deixat un exemplar del Quixot damunt la taula. Quan vaig tornar, la cambra semblava més buida i em sentia més a soles que mai. No vaig trobar el llibre fins que vaig obrir el moble.

Baixada extraordinària del Sant Crist 2016

baixada

La imatge del Crist de l’ermita de Bocairent serà baixada per primera vegada en el segle XXI amb motiu del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia.
La Parròquia de Bocairent es prepara per a celebrar el Jubileu de la Misericòrdia amb la baixada de la imatge del Crist que presidix l’altar de l’ermita situada en l’alt de la muntanya al nord de la població. No és la primera vegada que s’abaixa la imatge de l’ermita. L’any 1953, se celebrava la Santa Missió amb una sèrie d’actes entre els quals estava la baixada de la imatge, la mateixa que serà portada a l’església parroquial el pròxim dia 12 de març i serà tornada a l’ermita el dia 2 d’abril. D’esta manera, la imatge serà el rostre de Jesucrist que presidirà els actes que es duran a terme al llarg de les tres setmanes, entre les quals estan la Setmana Santa i la de Pasqua.
La imatge serà baixada i pujada per voluntaris que s’hauran d’inscriure prèviament en les llistes que la Parròquia de Bocairent ha deixat en els bars, les panaderies, les farmàcies i els estancs. Hi haurà diversos itineraris per a poder portar la imatge en andes: diversos trams de baixada i pujada, un viacrucis nocturn el Dijous Sant i una visita al cementeri el Dissabte Sant. Així els bocairentins que vullguen portar en andes la imatge ho podran fer en els diversos trams previstos.
Amb motiu de l’any jubilar s’han organitzat molts més actes presidits per esta imatge que serà el rostre de Jesucrist per als bocairentins. El primer acte serà la processó de baixada del dia 12 de març. Una xarrada de totes les parròquies de l’Arxipestrat de la Mariola continuarà els actes el diumenge dia 13 i la setmana següent cada dia es meditarà sobre les darreres paraules de Jesucrist en la creu, serà un quinari d’oració i reflexió amb el cant dels gojos davant de la imatge del Crist. El Diumenge de Rams a més de la processó, el grup de teatre l’Arcà representarà en el teatre del Patronat l’obra La Sang de Déu. La segona setmana, coincidint amb la Setmana Santa, se celebrarà el Sant Tridu Pasqual de la passió amb la missa del Dijous Sant i un viacrucis nocturn eixe mateix dia. El Divendres Sant tindrà lloc l’ofici, passió i mort del Senyor, adoració de la creu i processó del Sant Enterrament. El Dissabte Sant la visita del Sant Crist al cementeri parroquial pel matí i la vigília pasqual i renovació de les promeses del baptisme eixa mateixa nit. La tercera setmana es completarà amb una exposició de la rèplica del Sant Sudari de Torí, a la Parròquia; una conferència el dimarts 29 de març “El Rostre de Jesús, Rostre de Déu” i el divendres el sagrament de la Santa Unció a ancians i malalts. Finalment, el dissabte dia 2 d’abril, a les 11.30 h eixirà la processó de pujada a l’ermita per a tornar la imatge del Sant Crist al seu lloc. Conclourà l’acte un dinar de fraternitat als voltants de l’ermita. Per a la participació en este dinar es posaran a la venda tiquets de cinc euros.
La Parròquia invita a totes les persones residents a Bocairent i als pobles veïns a sumar-se a la celebració de tots estos actes, com a mostra de la fe en Jesucrist, de l’alegria i del goig que mereix celebrar el fet de sentir-se cristians.
Amb esta baixada ja seran cinc les baixades de la imatge del Crist del calvari a la població de Bocairent. La primera fou en 1617 amb motius d’una forta sequera que tenia preocupada la població. L’any 1813, els militars que defensaven la població dels atacs de les tropes franceses van baixar la imatge i la resta d’objectes valuosos per a protegir-los. En setembre de 1885 finalitzava una pesta de còlera que havia delmat la població de Bocairent i per eixe motiu es decidí baixar la imatge en processó. La imatge d’estes tres baixades era la de Joan de Sales de 1537. Esta imatge fou destruïda l’any 1936 i l’actual imatge que data de 1940 fou encarregada a l’escultor valencià José Estellés Achotegui, que és la que fou baixada l’any 1953 i baixarà el pròxim 12 de març per a ser retornada el 2 d’abril a l’ermita.

El silenci és música

foto (4)

Textos llegits en la presentació del concert de música festera de 2016.
Cada text està escrit en els assajos de l’AUM Bocairent sobre el que m’evocava la música en eixos moments.

Pep Sanchis

He vist l’esquadra formant-se
ara entra un per ací,
un altre per allí
el bombo enceta el ritme
comença piano
el fort i el trio flexibles
M’esgarrife, m’esborrone
perquè sí.
Tot ben accentuat i ben dit.
I quan ve la cançó
prou, prou.
Pasdoble Pep Sanchis.

Eduardo Oliveta

Va espaiet el cap d’esquadra
que fila el sabre.
On va? Oliva, on va?
Fila que fila i filarà
el tio Eduardo puja i baixa
torna i va. On va? On va?
Va i va el marroc,
avança i creix a poc a poc, alça el sabre.
Trenca el ritme. Alça el sabre,
la borla groga es mou.
Va, on va? On va?
Per ahí, per ací, el ventre fi del vi.
Va avançant,
del Pòsit al Raval
del Ravalet a la plaça.
Amunt, amunt,
se’n van els festers, els marrocs.
Tensió i atenció,
senyores i cavallers.

Moro Nefando

Raïm, raïm
per mi, per tu
ballen les dones
amb vels de tul.
Els emissaris arriben per la porta principal.
Al mercat, al mercat
figues i raïm
melons i carabasses
redolant,
redolant entre les mercaderes i les ballarines.
Un elefant alça una pota saludant.
Les ballarines es retiren xafant fort.
Ixen xiquets corrents, els hòmens alcen una bastida,
un gran cadafal,
el fum perfumat dels brasers arriba a tots els visitants del mercat.
Se’n va l’emissari i el seguici gira.
Ballen les dones amb vels de tul,
els emissaris arriben per la porta principal.
Amunt el cor, llargues espingardes i alfanges de fulla fina.
Van caminant els soldats ufanosos i pletòrics i la gent els mira.

Cafissaes

Mira al fons del mar un far que ens enllumena i ens du cap al port d’Algèria on ens espera un castell àrab sense pronoms ni il·lusions, que prompte arribaran al port dels algerians i ens diu una veïna que la mestra fusta ens il·lusiona en la lluita contra els vents borrascosos de l’hivern. Ja vindrà l’estiu i les aigües correran força i passió, que les granaïnes dures i fines ens afiancen com en el nostre cant que en el vaixell travessa el mar que darrere hem deixat les terres mediterrànies plenes de roquissars, arbres funestos i ombres elegants de moros vells i nous.

Marfil

Castell, fossar, vall, ferro, cadenes i porta gran.
Ferro, marxa, ferro, hi ha algú emportant-se el carro i els altres animals,
un vigilant des de la torre avisa el carreter que la càrrega li cau.
Una càrrega pesada que en el carro es mou,
el balanceig dels bous mouen cap a un costat i l’altre unes peces grans.
Uns altres porten serps engabiades, falcons amb el cap tapat,
moltes altres aus i animals terrestres.
A continuació un miler de soldats de roba blanca,
de creus roges avança amb les llances cap amunt.
Quan entren les dolçaines ens transporten pels núvols
i ens fan mirar la terra des del cel.
La noblesa humana té alts i baixos que ens obliguen a entendre’ns com germans.
Peça noble i suau, imagine uns elefants carregats amb el propi marfil
recompensa de la batalla llunyana
que demostra que la victòria és nostra.

El griego

Hi ha un minaret a la llunyania
i hi ha un vaixell pirata que s’emmiralla enmig del mar
hi ha unes ones secretes que s’amaguen darrere del blau
hi ha una ciutat de pedres antigues
i moltes illes que tremolen en el mar
hi ha una canèfora vestida de blanc ensenyant els muscles
i deixant veure la part de dalt d’un pit blanc de donzella.
Onegen els estendards de les legions gregues
mentres pirates s’amarren als pals de les naus.
Entra fort en el port i la jove vessa l’aigua i el vi;
algú llança pètals de roses blanques i roges al seu pas.
Al seu pas, pam, pa-pa, pam
pa-pa-pam.
T’ho dic amic, que el vent va i la mar ens endinsa,
el vaixell arborat, les veles esteses i el moviment oscil·lant.
Far dels peloponesos, vels i daurats enmig les mitges llunes.

Creu d’Amelia

Arriba el veí triomfal de les terres altes.
Triomfant i altiu, com un cavaller, damunt del seu cavall
l’ànima al final li planta les potes de davant mostrant la panxa blanca
i pegant en les potes de davant damunt dels timbals
Per l’arena de l’estèril desert
mentres els voltors volen per damunt dels ramats
esperant l’ovella malalta que es queda enrere.
La reina l’acompanya en la carrossa reial.
Mirada esquifida i el poble que ompli els carrers veient-los passar.
Des de les torres elevades de la insigne ciutat.
Com s’entendrix, com es fa tendra
i el seu vestit ampul·lós i blanc, al cap una corona de brillants,
els braços argentats i el pas triomfal.
La capitana dels cristians,
el rei la mira com s’eleva en la trona triomfant
i els ballesters llancen en l’aire sagetes de felicitat.

Adrián Espí

Acompanyament melòdic i insolent.
Au va!
Com eres tan bonica!
La cort que s’emmarca.
Traga-la i en camí amb força,
veïns, sarraïns, muscles i braços
opinen per tu.
L’aventurat torna a començar
el camí que s’ha guanyat.
Tira-li, tira-li.

Júlia

Imagine uns carrers, llargs i amples entre gratacels.
A temps i molt clar.
Un dia brillant, que no rebenten ni els llamps.
Quin màrtir, amb caràcter!
Tresets, tresets, tresets…
Que espenten!
Com d’armadura i les articulacions al màxim.
Bon amic, endavant que li ho diga si va.
Bon germà.
Que sone la percussió.
Quin fum de llibertat, quina lluïssor
A la mar, germà, que se’n va i enganya-la, com que sí.
Col·loca’t amb molta feror
torna, torna-la, afina-la que reverberarà en la remor
Torna’m, torna-me-la
Afilla-te-la que trenca el fred.

Juancar

De bon matí, ja ix el sol de bon matí.
Un sol roig que s’assoma al peu del Montcabrer,
els teulats, les xacnetes, volant pel campanar i pels bancals de blat,
passerells, tords i verderols, caderneres,
dansa curta,
mordents,
arrapa i fuig.
Un singular matí de sol i alegria que s’albira pel llevant.
Prompte! Prompte!
El vent que fa onejar les banderes de festa.
Un matí de fred, les aigües cristal·lines gelades
que es mouen per sota el gel fluïxen pels barrancs.
Pel demà, pel demà, pel demà fester.
Un oripell que s’envola cap al cel, cap al cel.
El ressol que reverbera el fred i trenca el gel.
Teulats, verderols i caderneres ballen la dansa en l’aire
i puja el sol roig buscant la serra de Mariola.
De bon matí, com un home quan va a treballar
i veu els teuladins com li obrin el camí i desperten els seus oïts.

Aradia

Vinga va que entra la capitana pel pont.
Un cel que s’ennuvola ens fa mirar la serra
i un mar de guerrers que se’n van i les mares i les nóvies plorant.
Tingueu a bé, germans, que este és el meu cant
i s’enfila cap al campanar
quan travessen l’arc de la plaça, les campanes sonaran.
Germans, alferes i capitans,
els sons pugen al cel on estan els altres germans
i des d’ací anem lents i escurçant mirades de fit a fit.
Germans! Germans!
Que entren ja, falten plats.
Més equilibri, marxa romana,
a cada pregunta una resposta.

Caíd

El foc avança, avant, avant, Caïd
que véns bé, véns bé
amic i germà.
Oh! Oh, amic, ànim, Caïd, Caïd.
Solet, solet, que se’n va, que se’n va
i el florir del matí dels ametlers.
Tremolant, massís, Caïd, company, guerrer i germà.
Per tu, obri el que s’enduguen.
Flairant t’entregue un tros de mi, que m’aventure amic i amat.
Cavaller blanc, de turbant i mitja lluna.

Amistat

Ja ho sé
ara són dies de felicitat,
fraternitat,
i prosperitat.
Per això,
perquè no m’has fallat
i t’he trobat,
enmig de l’agra soledat,
i has entés la meua ipseïtat.
A tu que t’has manifestat
vull agrair-te l’amistat.

A ma mare

Mare nostra, mare meua
te n’has anat,
senzillament,
com tota la teua vida.
Te’n vas i ens deixes
ací, òrfens
de la teua companyia
i de les teues paraules.
Tu que ens vas donar la vida
i l’alegria de tindre’t
ara ens deixes per una altra
superior.

Paraules enfiladisses

La xiscladissa i la xerradissa dels enemics
s’empostissa de dissentiment
i em pose un alquisser
i un xebró cotissat
que em disfressa
i no em poden clissar.
L’escampadissa fugissera
m’esgardissa la pellissa verge de roldonissa.

Tardor

A poc a poc cau una fulla groga,
eixuta, marcida, marronenca i seca;
a poc a poc cauen les altres,
els ossos em mantenen encara,
em queda l’hivern
i ara sé que comences,
quan cauen les primeres
i les altres es preparen.
A poc a poc arribaràs hivern
i he d’estar preparat.
A poc a poc, deixa’m encara amb la vigor
i la força que m’han donat
la primavera infantil i adolescent
l’estiu jovent de la maduresa
i el pas del temps.
Cau una altra fulla esgrogueïda,
rogenca i marronenca,
però tinc la forçor de la terra treballada
humida i entrecavada
que m’ha forjat la vida.
Tota la tardor per davant
que no és molt,
però no és poc.
Vinga que encara pots
traure fruits de tardor
i d’hivern.