Viatge a Ítaca

Quan comences el viatge cap a Ítaca,
has de demanar que el camí siga llarg,
ple d’aventures, ple d’experiències.
No et preocupes dels lestrígons,
ni dels cíclops, ni de l’enutjat Posidó,
són éssers que en el camí no et trobaràs,
si el pensament se’t manté alt, si una selecta
emoció et toca l’esperit i el cos.
Ni els lestrígons, ni els cíclops,
ni el ferotge Posidó, te’ls toparàs
si no els portes amb tu dins la teua ànima,
si no és la teua ànima qui te’ls posa davant.

Has de demanar que el camí siga llarg.
Que siguen moltes les matinades d’estiu
que, ¡amb quin plaer, amb quin goig!
entraràs en un port que mai has vist.
Detín-te en els mercats de Fenícia
i adquirix les meravelloses mercaderies,
corals i nacres, ambres i ébens
i tot tipus de delicats perfums,
tanta abundor com pugues de perfums delicats.
Ves a ciutats d’Egipte, a totes,
a aprendre i per a aprendre dels savis.

Tin sempre la idea d’Ítaca en ment.
El teu destí és arribar-hi.
Però no forces gens la travessia.
És millor que dure molts anys
i que sigues vell quan arribes a l’illa,
enriquit amb tot el que has guanyat en el camí,
sense esperar que Ítaca t’haja de donar riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries iniciat el camí.
Res més té per a oferir-te.

I si la trobes pobra, Ítaca no t’ha enganyat.
Savi com t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs comprés què signifiquen les Ítaques.

                                                                        Kavafis